Torna a Sessions Musicals

Música i poesia

Música i poesia

     

La musica occidental es diferencia de les altres músiques del planeta (Africa, Amèrica pre-colombina, Àsia…) per supeditar la música al text.

Sigui una balada d’amor, una cançó de protesta, un cant religiós…, l’important ha estat expressar un missatge… amb el suport de la música.

Els instruments triats per aquesta funció d’acompanyar el cant han de ser dolços i suaus. Són els instruments de corda pinsada. El primer va ser lira (d’aquí el nom “lírica”), la més senzilla de les arpes. Després hi ha tota mena de llaüts, guitarres… i finalment els teclats (clavecí, piano…).

 

  • Coneixements previs: Els propis del nivell escolar 

    Vinculació curricular: Cicle superior. Àrees de Música, Diversitat i Convivència, Socials, Tutoria… 

    Monitoratge: Un dels intèrprets condueix la sessió introduint les línies argumentals i activant la participació. 

    Durada: 50-55 minuts 

    Competències (Comunicatives, artístiques i culturals)

    • La sessió es basa en mostrar la importància del text en la música occidental.
    • Es donen exemples de textos diferents que demanen acompanyaments musicals diferents
    • S’exposen a grans trets les principals èpoques estilístiques musicals del Mil.leni: Baixa Edat Mitjana, Renaixement,Barroc, Classicisme, Romanticisme, Segle XX.

    Explorar i percebre

    • La relació entre el text i la música a través del temps i les cultures.
    • Les diferents formes d’acompanyar el text i els instruments més idonis per a fer-ho.
    • La família d’instruments de Corda pinçada:
                  . Guitarres: espanyola, acústica, mandola grega, llaüt àrab, sitar hindú…
                  . Arpes: cítara, arpa celta i arpa de concert.

    Interpretar i crear

    • Comprovar que diferents textos demanen acompanyaments musicals diferents.
    • Treballar sobre textos per veure’n les qualitats musicals: estructures tan formals com de sentit, pautes sil.làbiques,rimes…

    Objectius de l’activitat

    • Mostrar la importància del text en la música occidental
    • Exposar a grans trets les principals èpoques estilístiques musicals del Mil.leni: Baixa Edat Mitjana, Renaixement,Barroc, Classicisme, Romanticisme, Segle XX.
    • Presentar la família d’instruments de Corda pinçada:
                  . Guitarres: espanyola, acústica, mandola grega, llaüt àrab, sitar hindú…
                  . Arpes: cítara, arpa celta i arpa de concert
    • Saber assistir i seguir un espectacle amb bona predisposició i comportament.
    • Respectar músiques desconegudes i d’altres cultures.

    Activitats prèvies a la sessió

    • Treballar sobre textos poètics per veure’n les qualitats musicals: estructures tan formals com de sentit, pautessil.làbiques, rimes…
    • Distingir entre els instruments de corda-arc (violí…), corda pinçada (guitarres…) i corda percutida (piano) Treballar-ne el seu funcionament i les seves parts.
    • Reconèixer les èpoques que surten a la sessió.

    Activitats posteriors a la sessió

    • Aprofundir sobre les èpoques i els els autors esmentats a la sessió: Salvador Espriu, Bob Dylan, Ovidi Montllor,Federico Garcia Lorca, i també dels músics que han posat música als seus poemes: Raimon, Paco Ibáñez, Toti Soler, Toni Xuclà… Fer-ne un recull i ampliar-ho amb nous exemples. En aquesta pàgina hi trobareu la presentació de suport vista en la sessió en directe en format Power point i en Pdf.
    • Aprofundir en els instruments vistos a la Sessió.





  • Per tercera vegada he de retre homenatge a en Toni Xuclà perquè la seva aportació en aquest muntatge també ha sigut primordial amb els exemples que ha buscat sobre les meves idees de guió, alguns dels quals són de composició seva o arranjaments seus.

    Per cobrir la seva absència i el ventall de possibilitats que oferia han calgut dos músics, en Marc Torrent i en Joan Mena, que també l’han substituït a la sessió de Música Tradicional.

    Un segon puntal d’aquesta sessió és la Sílvia Rifà, arpista, ja que l’arpa és l’instrument fonamental de la segona part del muntatge. No és gens fàcil trobar una arpista que s’avingui a carregar amb les dues arpes (sudamericana i de concert) per les escoles! Darrerament (ha sigut mare en dues ocasions mentre la sessió ha anat fent camí) s’ho ha partit amb la Laura Boschetti.

    I la tercera pota del taburet és la veu femenina. Hi han passat l’Anna Fité, la Júlia Sesé, l’Eulàlia Fantova i actualment hi ha la Joana Estebanell, un ventall de quatre veus prou diferents entre elles però aportantcada una la seva personalitat als exemples precisos que el muntatge demana.