↑ Torna a Sessions Musicals

Música i cine 1 i 2

     


Abans que el cine tingués so, a les sales de projecció hi havia un pianista que subratllava amb la música el que passava a la pel·lícula: perill, festa, amor, por…

Ara, els músics que escriuen per al cinema són especialistes que treballen amb el director per ajudar a explicar l’argument i per crear els ambients que el director demana.

Esbrinarem com es relacionen la imatge i la música a través d’exemples de pel·lícules projectats a la pantalla, amb el so original o fet en directe.

A Música i Cine 1, expliquem conceptes com: Música original o adaptada / Descriptiva, incidental / Font sonora, El·lipsi temporal… i quan comencem un repàs de les millors bandes sonores de la història del cine… no ens hi cap tot en una sola sessió i ho tenim configurat en dues. Si bé la segona segueix la primera, es poden veure independentment.

  • Competències (Comunicatives, artístiques i culturals)

    • La sessió explora la relació entre la imatge i el so, entre el cine i la música que l’acompanya, per veure què hi aporta la música a la narració.
    • Es projecten fragments de pel·lícules en les que el so (la banda sonora) és important i significativa per adonar-se de la potència de la música per evocar sentiments i sensacions.
    • Les capacitats narratives, descriptives i estètiques de les peces musicals per al cine.
    • Comprovar l’estreta interrelació de la música d’una pel·lícula amb el resultat que vol el director.

     

    Explorar i percebre

    • Informació que aporta la música a una pel·lícula:
      . Música descriptiva (temps, espai…)
      . Música evocativa (amor, lluita, persecució…)
    • Interrelacionar gèneres cinematogràfics (western, dibuixos animats, policíac…) amb estils musicals o instruments.
    • Fonts sonores visual o imaginades
    • La música com ajut a la narració: El·lipsi temporal.
    • Associació de temes musicals a personatges o situacions: El “leitmotiv”
    • El Musical

     

    Interpretar i crear

    • Exposar la forma de treballar d’un compositor de bandes sonores.
    • Escoltar, en directe o enregistrats, exemples musicals trets de pel·lícules famoses i i analitzar-ne l’aportació que en fan.
    • Aplicar músiques diferents a una mateixa imatge

     

    Objectius de l’activitat

    • Adonar-se de la potència de la música per evocar sentiments i sensacions.
    • Identificar les característiques narratives, descriptives i estètiques de les peces musicals per al cine.
    • Comprovar l’estreta interrelació de la música d’una pel·lícula amb el resultat que vol el director.
    • Interrelacionar gèneres cinematogràfics (western, dibuixos animats, policíac…) amb estils musicals o instruments.
    • Saber assistir i seguir un espectacle amb bona predisposició i comportament.
    • Entendre el valor de la música en una pel·lícula a la vegada discret i primordial.

     

    Activitats prèvies a la sessió

    • Passar fragments de pel·lícules primer sense música, després amb la música, i comentar el canvi que ens ha suposat.
    • Visionar Video-Clips i Spots publicitaris i comentar/ analitzar si el muntatge visual ajuda a la cançó a la que acompanya o ajuda a transmetre el missatge publicitari.

     

    Activitats posteriors a la sessió

    • Elaborar un Resum ordenat o Quadre sinòptic de la sessió: peces escoltades, vocabulari específic, formes, intencionalitat…
    • Buscar nous exemples de moments de pel·lícules on la música sigui important i treballar-les amb criteris semblants als de la sessió.
    • Improvisar una banda sonora sobre fragments de pel·lícules sense so.
    • Buscar exemples de músiques conegudes que s’hagin fet servir en pel·lícules o en anuncis.










  • Jose Gallardo

    gallardoPer quarta vegada he de posar en Toni Xuclà al davant. Aquesta sessió en orígen és completament seva. Vaig anar-lo a escoltar en una conferència i immediatament vaig demanar-li de convertir-ho en una Sessió Escolar. No tinc cap mania en reiterar de nou l’agraiment a la seva múltiple aportació a SESSIONS MUSICALS.

    Ara que ja no hi és en Jose Gallardo resulta ser el complement ideal per a il·lustrar els exemples sonors i complementar les explicacions sobre els fragments de pel·lícules que s’exposen..