↑ Torna a Sessions Musicals

Concert desconcertant

     

La música ha existit sempre però els instruments no. Fer música no és només interessant o divertit. És necessari. I per fer-ne és igual amb què sigui, amb un totxo o amb un ordinador…

Considerem una crossa i una flauta travessera filles de la mateixa mare i el més interessant és demanar-se “què s’hi fa?”, molt més que no pas “què és això?”. Un Stradivarius a sobre la taula és tan sols un objecte preciós. Una tanca de carrer o una escala pot convertir-se en una flauta o una trompeta.

  • Competències (Comunicatives, artístiques i culturals)

    • Es presenten com a instruments musicals en concert objectes quotidians que en principi no ho serien. Es demana tenir la ment oberta per escoltar un solo d’escombra com si fos el d’un trombó.
    • És evident que la descontextualització comporta imatges còmiques i la comicitat sempre és una bona eina per a treure’n prejudicis de sobre, però el primordial en un concert és la música.

     

    Explorar i percebre

    • Es pot fer un concert amb qualsevol cosa que soni. Quan van sortir els instruments elèctrics molta gent els va girar l’esquena dient que només eren “soroll”. Quan van començar a utilitzar-se les computadores amb finalitats artístiques semblava una transgressió avantguardista… perquè, per exemple, què és una flauta si no un “tub amb estudis”, un tub evolucionat al que simplement se li han afegit claus i s’ha perfeccionat el bisell a comoditat de l’intèrpret? Ni anomenar flauta a un tub és exagerat ni anomenar tub a una flauta és despectiu. De fet, en molts idiomes la paraula és la mateixa.

     

    Interpretar i crear

    • Fer sonar dins d’un concert tota mena d’objectes quotidians, des d’una oliva (i acabar menjant-se-la) fins a una tanca o un manillar de bicicleta.
    • Amb un pal de fregar extensible es poden tocar melodies amb matisos (forte i piano), amb una totxana poden trobar-se sons aguts i greus…

     

    Objectius de l’activitat

    • Portar els alumnes a concert… un concert on els instruments solistes no són els habituals, per arribar a entendre que una escombra o una roda de bicicleta, ben tocades, no només poden treure melodies i ritmes sinó també emocionar. A més d’obrir tot un ventall de sons nous inesperats.
      Saber assistir a un espectacle i seguir-lo amb bona predisposició i bon comportament.

     

    Activitats prèvies a la sessió

    Una recomanació seria no passar als alumnes els vídeos dels “quotidiàfons”. Cal preservar l’efecte sorpresa!

    • Plantejar la discussió de… “Què és un instrument?” i després “Què és un instrument musical?”
    • Quins sons entre els que sentim habitualment poden considerar-se “musicals”? Per què? Per que són “agradables”? Perquè els podem manipular (repetir, allargar, modificar…)? Amb quin criteri? Divertir, solament? Podem explicar històries només amb sons?
    • On és la música? A les partitures? Als instruments? Què necessitem per a “fer” música?
    • En alguns idiomes “tocar” un instrument i “jugar” són la mateixa paraula. Què vol dir “jugar”?

     

    Activitats posteriors a la sessió

    • Fer un repàs dels instruments vistos i escoltats a la sessió. Classificar-los segons la forma de tocar-los i el tipus de so que fan. S’assembla el so a algun instrument tradicional? I de vista?.
    • La majoria d’instruments musicals de vent, quina forma tenen? Mira al teu voltant. Hi veus tubs? Veus possibilitats en fer sonar alguna cosa com a un instrument musical?
  • Xavi Lozano – Guillem Aguilar – Marc Vila

     

    Els tres intèrprets del Concert Desconcertant són en Xavi Lozano que toca tota mena d’objectes, com cadires, regadores, manillars de bicicleta… dels que en treu sons melodiosos… i l’acompanyen en Marc Vila, amb tota mena de percussions i en Guillem Aguilar, a les guitarres i el baix.