Música del s.XX



El segle XX trenca les convencions del XIX i les funcions tradicionals de les famílies orquestrals queden superades. Així, per exemple, la percussió ja no és un element de color per a moments concrets sinó que, si cal, pot ser el protagonista.

També perden prioritat les idees basades en els temes melòdics i pot ser la tímbrica o les intensitats el factor principal d’amplis passatges simfònics. Hi apareix també la mescla amb altres tipologies de música, com el jazz, la música tradicional, la música elèctrica…

A la xerrada ens basem primordialment en els tres grans noms que aporten les més notables modificacions en el llenguatge orquestral: Stravinsky, Schönberg i Bartók, sense oblidar-nos de les aportacions de Ravel, Gershwin…