Música del Classicisme


La segona meitat del s. XVIII, l’època anomenada “del classicisme” amplia l’orquestra amb la incorporació dels vents: primer els oboès i les trompes, després els clarinets i finalment les trompetes i trombons.

El Classicisme també canvia l’estructura interna de la música. Es passa d’una idea horitzontal, on el més important és la melodia, a un plantejament vertical que atorga molta més importància a l’harmonia.

En el Classicisme l’important és l’equilibri, la simetria… i les formes i estructures que s’estableixen configuren la base de tota la música posterior fins als nostres dies.

Una orquestra és bona si interpreta bé els autors del classicisme, amb Mozart i Haydn al capdavant.